Emma Pont

· Curs de TEL, Trastorn Específic del Llenguatge “Estrangers en la seva pròpia llengua”, el 2019 (ponents Marta Valls Pla i Elisabet Suades González), Integratek, Barcelona.

· Curs de Lax Vox, el 2015 (ponents Núria i Montserrat Bonet), 4t Congrés de logopèdia, Barcelona.

· Curs disfèmia, el 2015 (ponent Anna Bagó), 4t Congrés de logopèdia, Barcelona.

· Curs d'abordatge logopèdic en alteracions orofacials nivell 2, el 2015 per la Universitat Ramon Llull, Barcelona.

· Curs d'abordatge logopèdic en alteracions orofacials nivell 1, el 2014 per la Universitat Ramon Llull, Barcelona.

· Curs de Trastorns de l'espectre autista: comprensió, diagnòstic i abordatge terapèutic, el 2014 per la Universitat Ramon Llull (Escola Carrilet), Barcelona.

· Estill Voice Model Level One: Compulsory Figures for Voice Control for Speech Therapists, el 2011 per l'Escola Aules, Barcelona.

· Certificat primer nivell de LSC (Llengua de signes Catalana), el 2009 pel Casal de sords de Barcelona, Barcelona.

· Curs de formació sobre persones amb Disminució, el 2009 per l'Aula d'estudis Socials, Barcelona.

· Jornada monogràfica: Nous abordatges en el tractament de la tartamudesa infantil i adulta , el 2017 (ponent Raquel Escobar), Col·legi de logopedes de Catalunya, Barcelona.

· Jornades de Detecció, Diagnòstic i Intervenció en Dislèxia, el 2014 per Integratek, Barcelona.

· European Dental Congress, el 2013 Fira Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Compagino la meva feina el meu centre privat de logopèdia de Figueres i Girona amb el treball a diferents centres de la província de Girona:
· Escola Montessori Palau de Girona.
· Centre privat de psicologia i logopèdia de la Roser Menció Carreras a Cassà de la Selva.

Anteriorment he treballat a: ISEP clínic Girona, centre Roses, hospital St. Pau Barcelona (Pràctiques).

Si el teu fill està sempre amb la boca oberta i fa una respiració oral, fes una consulta el logopeda ja que això pot tenir causes diverses i pot provocar problemes posteriors com són la deglució atípica o alteracions en la cavitat bucal.
Aquest hàbit s'ha de reeducar el més aviat possible ja que potser que tingui problemes anatòmics que impedeixen la respiració nasal i per tant necessiten alguna intervenció quírurgica o simplement sigui un mal hàbit i amb reeducació en tinguem prou per modificar-lo.
Els nens que presenten una respiració oral(bucal) presenten unes característiques facials en comú: ulleres sota dels ulls, narines petites, llavis entre oberts i aquests en moltes ocasions tallats i/ amb ferides a causa del contacte de l'aire i els llavis molls. Molts d'aquests nens també presenten projecció de les cervicals.
També podem observar alta de son i amb conseqüència manca d'atenció i baix rendiment escolar.
La respiració oral es pot començar a reeducar amb nens de 4/5 anys sempre i quan estiguin motivats i siguin treballadors i amb adults.

Per intentar preveure la deglució atípica el més important és fer un diagnòstic i tractament precoç de la respiració bucal. Aquesta fa que la llengua en respiració i repòs estigui baixa, amb la boca oberta i farà que en la deglució aquesta també estigui en posició baixa i en la deglució correcte la llengua ha d’estar alçada.
Un altre aspecte que hem de vigilar són els hàbits lesius com és la succió digital o xumet. En aquesta ocasió hem d’intentar eliminar aquests hàbits abans dels 3 anys com a molt tard i utilitzar el xumet abans que la succió digital. Si aquests hàbits no s’eliminen no es podrà treballar la deglució.
Les amígdales hipertròfiques també ens són perjudicials a l’hora de la deglució ja que fa que la llengua estigui massa avançada i no deixi fer el moviment correcte de la deglució.
Tractar precoçment alteracions dentals i maxil·lars que poden afavorir un mala funció de la llengua i per conseqüència la deglució.

Actualment la dieta dels nostres nens es basa amb aliments tous i begudes on han de fer succió, en comptes d'aliments on el nen ha de fer força per mastegar, mossegar o beure simplement amb moviments de la llengua.
Aquests aliments ens afavoreixen una òrgans orofacials (galtes, llengua, llavis...) hipotònics que vol dir tous i per tant sense la tonicitat necessària que necessiten aquests òrgans per ajudar-nos a fer una bona deglució o tancament labial per tal d'obtenir una respiració nasal.
Si observem que la nostre dieta és més aviat tova, podem introduir aliments durs (fruits secs, pa amb crosta..), fibrosos (carrota, pebrot...), carns fibroses (vedella) i veure en got. Alguns aliments que podem canviar són:
Per esmorzar o berenar portar un entrepà en comptes de bollaria tova, en el qual el nen haurà de mossegar i fer força per tallar el tros d’entrapar que vol. Un cop a la boca haurà de fer un procés de masticació més llarg que no pas amb la bollaria.
· Portar entrepà amb pa de barra on el nen tindrà la crosta que és forta en comptes de pa de motlle que é molt tou i el nen no ha de fer cap esforç a l’hora de mossegar ni mastegar.
· Beure aigua amb got o des de l’ampolla directament i evitar les ampolles biberó on el nen xucla.
· Alternar carns més toves com és el pollastre amb d’altres com la vedella que és més fibrosa i el nen li costarà més mastegar i reforçarà tota la part orofacial.
· Fer amanides on les hortalisses són crues i per tant ens costa més esforç a l’hora de mastegar.

El fre lingual intervé i és el causant en molts trastorns que es tracten en la logopèdia. El fre lingual el podem tenir:
· Normal quan la llengua ens arriba a les arrugues palatines (paladar) amb la boca oberta sense cap dificultat ni dolor.
· Defectuós quan la llengua en principi també arriba a les arrugues palatines (paladar) amb la boca oberta tot i que en aquest cas pot ser que alguna persona noti dolor o dificultat. Amb aquestes casos ens podem trobar que no tinguin dificultat amb la parla ni amb la deglució o nens que ja comencen a tenir problemes a l’hora d’articular el so de la erra tant simple com vibrant i/o amb la deglució, perquè pot ser que no sàpiguen fer el so o que els produeixi dolor el deglutir i ho facin de forma errònia.
· Alterat és quan el fre impedeix alçar la llengua a les arrugues palatines amb la boca oberta i causa en moltes ocasions dolor quan s’estira la llengua. Aquets casos normalment no articulen el so de la erra i presenten una deglució alterada, provocant dolor quan intenten produir-la correctament.

Quan ens arriba un nen amb el fre lingual defectuós i/o alterat primer de tot intentarem realitzar exercicis per tal de estirar una mica la llengua i poder produir els sons alterats o bé la deglució. Si amb els exercicis veiem que la llengua no millora s’haurà de mirar si es pot fer una intervenció quirúrgica per tal de modificar aquest fre i poder solucionar els problemes que presentava de parla i/o deglució a causa del fre lingual curt.

En moltes ocasions els pares no saben quan el seu fill té tots els sons de la parla adquirits o si necessita ajuda per acar-los d'aprendre tots i arriben moltes vegades a la logopeda quan aquest és molt petit per fer reeducació i d'altres massa grans, els quals els costa més de corregir el so que produeixen de forma incorrecte.
Els sons més habituals en què els nens tenen dificultat són:
· Els nens amb 3-4 anys que no produeixen els sons /p/, /t/, /k/, /b/, /m/, /n/, /g/, /f/ i /l/ o els substitueix per altres sons ens hem d'alertar i demanar opinió a al logopeda ja que aquests sons ja hauríen d'estar adquirits. · El so de la lletra /s/ i /z/ són dels fonemes que més costa d'adquirir de forma correcte. Fins el 4-5 anys hi ha nens que encara no l'han après de forma correcte. Tot i que si un nen de 5 anys veiem que produeix la /s/ i/o la /z/ de forma interdental (posa la llengua entre les dents) hem de consultar a la logopeda per tal de començar a fer reeducació perquè aquest tipus d'alteració en la forma de produir la /s/ i la /z/ pot fer que el nen presenti una mossegada oberts i per tant aquesta també s'haurà de corregir.
· El so de la /r/ simple podem esperar cap els 5-6 anys per veure com evoluciona. Si el nen amb 5 anys substitueix la /r/ simple (pera) per una /l/ (pela) o per una /d/ i diu (peda) serà molt díficil que el nen sol ho rectifiqui i necessitarà ajuda d'una logopeda per tal d'aprendre i incorporar el so correcte a la seva parla habitual.
· Pel que fa a la /r/ vibrant també podem esperar fins els 5-6 nays per saber si el nen la produeix o no, però si arribem aquesta edat i el nen encara no la produeix o la substitueix per una /l/ o una /d/ haurem d'anar a la logopeda perquè l'ajudi a produir-la. Si el nen no produeix al /r/ vibrant pot ser per varis factors, perquè hagi après la'articulació correcte, per mala discriminació auditiva o també podria ser que el nen presentés un fre lingual curt que impedis l'articulació de la erra.
Hi ha vegades quan ens trobem nens de 4 anys que no saben produir el so de la /r/ simple i/o vibrant i aquest té molta consiència del trastorn i mostra ganes de treballar i està motivat per realitzar les sessions de logopèdia, tot i que tingui 4 anys es començaa fer la reeducació de la /r/ tant simple com vibrant.
· Pel que fa el so de la LL és un so que moltes vegades els nens i les persones adultes no saben articular de forma correcte i el substitueixen per uan /i/. Si veieu que el vostre fill/a a l'edat de 6 anys no produeix aquest so o en l'ecriptura el substitueix per una /i/ podeu demanar la opinió d'una logopeda.
· Amb les síl·labes travades /tr,dr,gr,cr,pr,fr,br/ s'han d'haver adquirit a l'edat dels 6 anys, si no és així s'ha d'anar a la logopeda per tal de poder ensenyar-l'hi la seva articulació correcte.

Ets una persona que sempre està ha de pujar el to de veu perquè si no les altres persones no et senten amb claredat?
De forma habitual et quedes sense veu?
Amb la teva feina utilitzes molt la veu o bé t'agrada cantar i notes cansament el coll o massa força a l'hora de produir-la?
Si és així vine i demana hora per visitar la logopeda o otorrinolaringòleg per tal de saber si has de fer reeducació vocal i corregirt els elements o hàbits que impedeixen tenir una veu saludable.
Si el teu fill/a sempre es queda afònic o té la veu disfònica de forma habitual vine a fer una visita a la logopeda perquè en moltes ocasions els pares s'adapten a la veu fluixa i amb aire que presenten els nens i donen per fet que aquella veu és la dels seus fills, quan és el contrari els nens han de tenir una veu clara i sense haver de produir cap esforç a l'hora de produir-la. Si els nostres fills o nosaltres mateixos tenim una veu fluixa, amb aire i hem de fer molta força per produir-la i no anem el logopeda adquirirem un mal hàbit i aquest ens pot causar alguna lesió a les cordes vocals, sempre hi quan no es reeduqui.
Síntomes de que la veu d'una persona, nen o adult, no es produeix de forma correcte són:
· Disfonies sovint.
· Fem molta força a l'hora de parlar i la veu surt molt apretada.
· En ocasions els inicis i finals d'una frase no es senten.
· Parlem com si xiuxiuegéssim tot el dia.
· Parlem amb un to més greu de l¡habitual.
· Quan cantem ens costa arribar els sons més aguts.
· Tinc una postura amb projecció de les cervicals i això fa que hagi de fer més força per produir la veu.

Has de saber que hi ha moltes afonies i/o disfonies que estan causades per un mal hàbit o per lesions funcionals causades per aquest hàbit incorrecte. Si canvies els teus hàbits (de veu, posturals, hidretació...) i aprens a utilitzar la veu de forma correcte algunes lesions desapareixaran (tindràs una veu saludable) i potsre no caldrà passar per la cirurgia.

Ens hem de posar en alerta quan el nostre fill no li agrada gens llegir, llegeix molt a poc a poc, ajunta paraules a l'hora d'escriure, no reconeix la conversió grafema - fonema i/o fa molte sfaltes d'ortografia. Si en el nostre fill/a veiem aquestes característiques envers la lectura i escriptura podem demanar l'assessorament i reeducació d'una logopeda perquè l'ajudi a tenir més interès per la lecto-escriptura.